Benigànim Digital

DISNEY

Hem començat l’estiu a Eurodisney (Disneyland Paris, com es diu ara). Contra pronòstic, ha fet molt bon oratge. Es tracta de dos parcs amb bons decorats, molt ensucrats i sense atraccions d’aigua, una zona comercial i diversos hotels tematitzats. Tot i ser a París, la llengua vehicular és l’anglés. La llengua més escoltada, però, és el castellà, seguida, de prop, pel català. Centenars de catalans, de valencians i algun balear fan cua, pacients, per a pujar a algun trenet o per a demanar hamburgueses, pizzes o creïlles fregides.

Un amic sempre em diu que, quan viatja, sempre es troba algú de Benigànim. Jo no ho havia notat mai, però esta vegada sí: ens vam topar amb una família de beniganins. Fa gràcia trobar-te amb algú conegut, encara que siga a costa de perdre l’anonimat que t’ofereix la llunyania. Al tercer dia d’immersió en aquest món de cartó pedra, estàvem una miqueta embafats, així és que vam decidir anar-nos-en a París. Al centre George Pompidou l’espanyol amb prou feines s’escoltava; una miqueta més al Louvre, davant de l’aglomeració de la Mona Lisa. A la llarga cua de la Torre Eiffel, sí.

PLA DELS MOROS